Un gran dia, una gran nit...
Però...
Però que està passant aquí?!?!?
És una formiga? És una mosquiteta? És una abella? Noooooooooooo!!!
És la Gemmmmmmaaaaaaa!! Ja és nostra, ja és aquí, ja forma part del Tres3tres i la seva presència fa que tot, tot i tot sigui molt millor al Tres3tres!
Aplaudiments eterns!! Plas, plas, plas...
Però... Què més està passant?
Perquè Ses Catxondes del Tres3tres duen aquestes antenes?
Doncs això passa, que l'hem tornat a liar!!! Lio, lies, lia, liem, lien, liem-los, liem-nos, que es liïn!!
Un sopar ple d'enigmes, sorpreses i somriures trepidants :D :D :D ;D ;D!
Truites amb banderetes d'en Magritte, imatges cinèfiles amb absències, "De vez en cuando la vida" a karaoke col.lectiu, Luisa Pitonisa, galetes de la sort i textos com aquest:
Reconozco haber errado repetidamente,
Por esa razón y aunque la razón me asista,
tengo reparos para repartir recomendaciones
Reconozco haber recibido más de lo regalado
y no haber retribuido ni recompensado razonablemente
a quienes me han respaldado reiteradamente.
Por todo lo referido,
y aún a riesgo de resbalar ridículamente,
reivindico el riesgo de recitar estas razones
sin recapacitar repetidamente
para respaldar la reunión frente a la ruptura
la resistencia frente a la rendición
la rebeldía frente a lo reaccionario,
la responsabilidad frente a la irracionalidad.
Me reafirmo en esta reflexión y
reitero mi respaldo
a aquellos que repudian
los rancios razonamientos
de los que raramente reclaman refrendo
y solo rebaten con rabia y arrogancia
sin ratificar la realidad que les rodea.
Y al rememorar esta recepción,
reclamaría a los miembros de esta reunión
remisión para esta arrogante rapsoda
sin rencor para tanto error.
Tot això i més per a descobrir una gran frase d'una gran dona, Mare Teresa de Calcuta:
‘De vegades sentim que el que fem és tan sols una gota en el mar, però el mar seria menys si li faltés una gota’
I nosaltres seriem res sense vosaltres, gràcies a totes i a tots per venir i donar sentit a tot el que ens agrada fer.
