Dia 18 de juliol és el nostre dia, és el dia del Tres3tres, és el dia de tots vosaltres, totes i tots els que cada any ens acompanyeu en la festa. Mil gràcies per ser-hi, sense vosaltres no seriem ningú.

Després de la parrafada més cursi de la meva vida, la crònica. 

El cinquè aniversari del tre3tres, ja són cinc!! Enguany, i seguint amb el tercer dels quatre elements, ens vam insipirar en l'aire, el que hi ha a l'aire:

- L'oloreta, als matins, de la teva innocència.

- Te cambio mis castillos en el aire por tus palacios al viento. Llegó el momento de desplegar todas mis posibilidades y a í te conviene soñar.

- Les nostres possibles vides.

 

 i el que l'aire s'ha endut:

                           - Els que ja no hi són.

                           - Els pardalets del meu cap.

                           - La lleugeresa del meu cos.

                           - Els mostres.

Na Io s'imagina què s'ha colat per davall ses portes, obre-les i veuràs!

Na Lu s'imagina els missatges que en duen els núbols.

N'Ai s'imagina les formes que ocupen l'espai airós.

Tot això i més, va ser acompanyat d'una manera molt especial i bonica per en Nico a la guitarra i en Simó al violí. Mil gràcies i petons al músics.

Aquí vos deixem unes quantes fotos perquè vos en fagueu una idea, i si no veu poder venir, reserveu ja la data al calendari. Sempre és la metixa: 18 de juliol!!!